Aquí teniu les solucions dels jocs lingüístics que trobareu a la nostra memòria d’activitats per commemorar els deu anys de l’Associació.
APLEGAMOTS 1
1. Quan diem que Això sembla el
mercat de Calaf?
a) Quan ens trobem en qualsevol mercat de
Catalunya.
b) Quan hi ha molta gent.
c) Quan hi ha molt xivarri.
d) Quan hi ha un gran desordre o desorganització.
2. Com diríem No saber ni jota
en català?
a) No saber-ne gens.
b) No saber-ne ni jota.
c) No saber-ne ni un borrall.
d) No dir-ne paraula.
3. En castellà, van a horcajadas.
I nosaltres, com anem?
a) A cavall.
b) Al damunt.
c) A coll.
d) A collibè.
4. Si tal persona fa una cosa ni
corto ni perezoso, què vol dir en català?
a) A batzegades.
b) Com aquell qui res.
c) Sense vergonya.
d) De manera neutral.
5. Quin és l’equivalent català de la frase feta Una de cal y otra de arena?
a) Una de calç i una altra d’arena.
b) Una de bruta i una de neta.
c) Una de freda i una de calenta.
d) Una de bona i una de dolenta.
6. Quan fas una cosaa ulls clucs?
a) Quan s’està fent fosc i no hi ha prou llum
natural.
b) Quan n’estàs plenament segur, molt convençut.
c) Si pateixes ceguesa.
d) Quan el teu amic et cobreix els ulls amb un
mocador.
7. Què volem dir quan diem El
meu veí ha agafat una torradora?
a) Ha pres massa el sol i ha patit un defalliment.
b) Ha agafat l’instrument que serveix per
torrar-nos el pa als matins.
c) Ha begut massa i s’ha embriagat.
d) Ha llançat la torradora enfurismat i l’ha
destrossat.
8. Quan algú fa una gatada vol dir que...
a) es dedica a la cria de gats.
b) fa una dolenteria.
c) juga amb el seu gat.
d) diu un disbarat o comet una errada.
9. Després d’un bon àpat direm que...
a) fem pudor de socarrim.
b) hem tret el ventre de pena.
c) hem fet botifarra.
d) fem aigües.
10. Tot ho fa més complicat del que realment és...
a) has d’agafar el bou per les banyes.
b) sempre fa volar coloms.
c) ja està tot el peix venut.
d) no cal buscar cinc peus al gat.
APLEGAMOTS 2
1. Si vas vestida de punta en
blanco, en català vas vestida...
a) elegantment.
b) de núvia.
c) amb un vestit de puntes.
d) de vint-i-un botó.
2. Quin té la llengua llarga?
a) Qui xerra molt.
b) Qui parla molts idiomes.
c) Qui parla massa, sovint dient el que no
caldria.
d) Qui fa exercicis de llengua catalana.
3. Qui s’explica com un llibre obert?
a) Qui no sap explicar-se.
b) Qui ha llegit molt.
c) Qui s’explica molt bé.
d) Qui parla massa.
4. Acaba la frase feta: Llenya,
vi, llibre, amic...
a) pels descosits.
b) i bona lletra.
c) que fa fort.
d) el més vell el preferit.
5. Acaba la frase feta: Llibre
tancat...
a) i bona lletra.
b) no sembla acabat.
c) no fa lletrat.
d) finalitzat.
6. Sabries dir-me el significat de les següents dites populars?
a) L’aigua fa la vista clara.
b) Amb bona mar tothom és mariner. Quan les coses van bé, tot és més fàcil de resoldre.
c) L’opulent, com més roba, més fred sent. Com més es té, més es vol tenir.
7. Quan t’aixafen la guitarra vol dir que...
a) la fan a bocins perquè no tens dots musicals.
b) et roben l’instrument que toques.
c) algú et posa de mal humor.
d) et destorben, t’aixafen un projecte.
8. Quan diem que fas l’orni volem dir que...
a) fas veure que ets un animal.
b) fas pallassades per cridar l’atenció.
c) et dediques a l’ornitologia.
d) fas el desentès.
9. Si hi ha roba estesa...
a) és millor que faci sol.
b) no parlis de segons quins temes perquè et
poden sentir.
c) no rentis més roba.
d) digues tot allò que va quedar pendent.
10. Quina frase feta utilitzem per dir que algú
matarà a algú altre?
a) Tenir mala peça al teler.
b) Fer-li la pell.
c) Tenir la negra.
d) Fer la farina plana.
APLEGAMOTS 3
1. Què són, els llibres?
a) Són el millor amic de l’home.
b) Són un cul de mal seient.
c) Són mestres que no renyen i amics que no
demanen.
d) Són producte de la bogeria.
2. Aquell fa com el llibre de la politor...
a) per una orella escolta i per l’altra, no.
b) explica històries de por.
c) a vegades, sí, i a vegades, no.
d) a l’un full, sí, i a l’altre, no.
3. Què vol dir Gros llibre no fa
gran estudiant?
a) Que per més que estudiïs mai seràs bon alumne.
b) Que per gruixut que sigui el llibre, no seràs
bon estudiant.
c) Que t’hi has d’esforçar, per aprovar els
estudis.
d) Que carregar els llibres amunt i avall no
t’ajudaran a estudiar.
4. Acaba la frase feta: A poc a
poc...
a) i encara arribarem d’hora.
b) que vol ploure.
c) i per vendre.
d) i bona lletra.
5. Llibre de metge i advocat...
a) ni jo hi entenc el significat.
b) el diable l’ha fabricat.
c) ni el diable en treu l’entrellat.
d) ni ells en treuen l’entrellat.
6. Quan perdem definitivament la possibilitat de fer el viatge de la
nostra vida direm que...
a) els ulls ens fan pampallugues.
b) ja ens podem fer retratar.
c) ja li podem fer un nus a la cua.
d) hem fet un bunyol.
7. Quan als catalans se’ns diu que som de la ceba vol dir que...
a) pertanyem a una terra on prolifera el cultiu
de la ceba.
b) som de llàgrima fàcil.
c) som molt catalanistes.
d) ens torna bojos menjar cebes.
8. Quan volem dir que fer tal o tal altra cosa ens resulta senzill
direm que...
a) hem begut oli.
b) això fa figa.
c) és de pa sucat amb oli.
d) n’hi ha per sucar-hi pa.
9. Si aquella parella ha partit peres vol dir que...
a) han discutit.
b) han començat un curs de cuina.
c) s’han separat.
d) s’han estomacat.
10. Qui podem dir que remena les cireres?
a) El pagès.
b) La dependenta de la fruiteria.
c) Un polític.
d) La cuinera.
APLEGAMOTS 4
1. Com diem en català la frase castellana Confundir la gimnasia con la magnesia?
a) Prendre una cosa per l’altra.
b) Prendre’ns el pèl.
c) Confondre la gimnàstica amb la magnèsia.
d) Prendre la a per la be.
2. Què vol dir no saber ni la a?
a) No haver estudiat mai.
b) No saber idiomes.
c) Ser molt despistat.
d) Ser un complet ignorant.
3. Quan nedes entre dues aigües?
a) Quan et trobes entre dos mars.
b) Quan no saps què decidir.
c) Quan ocupes una posició ambigua.
d) Quan nedes prop de l’estret de Gibraltar.
4. Acaba la frase feta: N’hi ha
per donar...
a) i per rebre.
b) i per perdre.
c) i per vigilar.
d) i per vendre.
5. Què creus que vol dir S’expressa
com un llibre sense fulls?
a) Que s’explica la mar de bé.
b) Que no hi ha manera de treure l’entrellat del
que diu.
c) Que parla tan bé que resulta complex
d’entendre-ho.
d) Que parla de manera senzilla i planera.
6. Quan estem molt cansats...
a) pesem figues.
b) prenem paciència.
c) fem uns ulls com unes taronges.
d) fem figa.
7. L’han enxampat robant.
a) N’hi ha per sucar-hi pa.
b) Ja ha begut oli.
c) Ha fet el préssec.
d) Ja sap quin pa hi donen.
8. En Joan s’ha fotut de lloros.
a) En Joan s’ha afeccionat als lloros.
b) En Joan ha comprat lloros.
c) En Joan s’ha equivocat.
d) En Joan ha caigut.
9. El meu veí ha perdut bous i esquelles després d’haver invertit tots
els diners a la borsa.
a) Ha perdut el bestiar jugant-s’ho tot.
b) El bestiar li ha fet perdre diners.
c) Ho ha perdut absolutament tot.
d) Ha perdut el senderi.
10. Si afluixem la mosca...
a) deixem de fer enrenou.
b) abaixem el volum de la televisió.
c) paguem el compte.
d) amenacem algú.
APLEGAMOTS 5
1. Dones! Sou un tomacot si…
a) us agraden les verdures.
b) us agrada prendre el sol.
c) us agrada lligar.
d) us agrada criticar.
2. A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou...
a) si hi ha prou saó.
b) si tothom té problemes.
c) si t’enfades sovint.
d) si t’estoven sovint.
3. Si enviem algú a fer punyetes...
a) l’enviem a fer puntes de coixí.
b) l’enviem a cal sogre.
c) l’enviem a un racó a fer girar els polzes.
d) l’enviem a la cuina a fer uns pastissets
típics de l’Empordà.
4. Si en castellà Estás en
ascuas, en català...
a) ho passes malament.
b) tens papallones a l’estómac.
c) estàs a l’espera.
d) passes ànsia.
5. Quan ets ric del cagar...
a) pots tirar la casa per la finestra.
b) pots lluir-t’hi.
c) pots lligar els gossos amb llonganisses.
d) pots veure-les a venir.
6. Quan menges molts pastissos i a gran velocitat ho fas...
a) ràpidament.
b) a cremadent.
c) a batzegades.
d) a manta.
7. Quan comprem una joia de
pacotilla volem dir...
a) de tres i no res.
b) de bull en bull.
c) del mercadillo.
d) de la regió italiana de Pacó.
8. Quin és l’equivalent català per dir Dejar a uno con la miel en los labios?
a) Fotre-li els morros nous.
b) Deixar-li la mel als llavis.
c) Deixar-lo embadalit.
d) Deixar-lo amb el morro untat.
9. Quan creus que algú està xapat a l’antiga?
a) Quan fa col·lecció de xapes antigues.
b) Quan viu dels records.
c) Quan es fa vell.
d) Quan viu i pensa com una persona més gran que
ell, d’una altra època.
10. Quan en castellà Pagas los platos rotos, en català...
a) reps tots els cops.
b) ets l’ase dels cops.
c) t’emportes molts cops.
d) cada cop ets més ase.
APLEGAMOTS 6
1. Homes! Us agrada el bacallà si…
a) us agrada anar a pescar.
b) us agraden les coses salades.
c) us agrada lligar.
d) us agrada manar.
2. Quan ja no vols saber res més d’algú...
a) li fas la creu.
b) te’n fas creus.
c) li fas la guitza.
d) el creues.
3. Què vol dir Ser un cap verd?
a)
Ser un ànec de l’espècie dels capverds.
b)
Ser un vell verd.
c)
Ser un punk.
d)
Ser un cap de pardals.
4. Qui és un tastaolletes?
a) Un tastador.
b) Un inconstant.
c) Un panxacontent.
d) Un escuracassoles.
5. En català NO ens posem vermells com...
a) un cranc.
b) un escamarlà.
c) un bitxo.
d) un perdigot.
6. Sinònim de baliga-balaga:
a) tarit-tarot.
b) tal·là-tal·lera.
c) leri-leri.
d) poca-solta.
7. Sembla la Moneta Feliu:
a) que tan aviat plora com riu.
b) que no sap mai el que diu.
c) que sempre toca el voraviu.
d) que ni viu ni malviu.
8. Acaba la frase: Qui oli remena...
a) els dits s’emmerda.
b) els dits se n’unta.
c) els dits s’embruta.
d) la plaça en va plena.
9. Digues quina expressió NO vol dir a collibè:
a) a la xirinxina.
b) a collsarró.
c) a collbató.
d) a la gatzoneta.
10. Digues l’equivalent català de Erre que erre:
a) quinze són quinze.
b) set i set catorze.
c) dos i dos fan quatre.
d) tretze són tretze.
APLEGAMOTS 7
1. Si no teniu gaire bona memòria, la vostra dita preferida és…
a) De més verdes en maduren.
b) El sabater és el més mal calçat.
c) Acabat de dir, acabat d’oferir.
d) Tinc una memòria d’elefant.
2. Quan algú et diu que Amb una
cama no es camina...
a) vol que agafis una altra peça de fruita, per
exemple.
b) no ens podem enfrontar a un afer a mitges tintes.
c) creu que les contusions o ferides dels membres
demanen repòs.
d) has d’anar a peu perquè no et queda cap altre
remei.
3. Quin d’aquests significats NO té el verb ataconar?
a) Arreglar roba vella o calçat vell.
b) Apallissar.
c) Atipar-se.
d) Cobrir una superfície gairebé completament.
4. Quin d’aquests termes NO és equivalent del mot castellà sarpullido?
a) Granellada.
b) Granadura.
c) Borradura.
d) Granissada.
5. Si a algú li agrada empolistrar-se li agrada...
a) posar-se guapo, arreglar-se.
b) tancar-se, recloure’s.
c) posar-se en assumptes que no són de la seva
incumbència.
d) emborratxar-se.
6. Què és una gardela?
a) Un xut molt fort.
b) Un animal salvatge petit semblant a la guineu.
c) Una beguda dolça.
d) Un cigar llarg i prim.
7. La dona borratxa i el vi al celler...
a) no pot ser.
b) mala peça al teler.
c) deixa buit l’ampoller.
d) aviseu de seguida el brigadier.
8. Acaba la frase: Me cago en la
sang d’un banc...
a) i la pell d’un bou!
b) i el fetge d’una cadira!
c) i les potes d’un cranc!
d) i l’esperit d’un barranc!
9. Quan algú encara no ha nascut...
a) és a la lluna de València.
b) és al tercer cel.
c) és al cel de les oques.
d) és al cel de les truites.
10. Si algú té fred de peus...
a) se sent impotent.
b) se sent incòmode.
c) té nostàlgia.
d) té gelosia.
APLEGAMOTS I DEFINICIONS
|
1. fossar |
a. Un animal, furgar,
alçar o remoure, (la terra) amb el morro. |
|
2. fedal |
b. Nascut el mateix any,
de la mateixa edat. |
|
3. vagit |
c. Gemec, plor, de l’infant nounat. |
|
4. eixarreït -ïda |
d. Ressec, d’una gran
eixutesa. |
|
5. desenfreït -ïda |
e. Desvergonyit,
insolent. |
|
6. deixondit -ida |
f. No gens ensopit. |
|
7. debolit -ida |
g. Que ha estat
destruït, que ja no és, per efecte d’una deterioració gradual. |
|
8. culcosit |
h. Sargit, pedaç, mal
fet en què la roba ha quedat arrugada. |
|
9. aixapeït -ïda |
i. Cansat, fatigat,
desanimat. |
|
10. cuguçós |
j. Que ha estat enganyat
per la muller. |
|
11. cosó -ona |
k. Que es fa apegalós
cercant carícies, afalacs, etc. |
|
12. desarçonar |
l. Un moviment violent, fer sortir de la sella (qui va
muntat). |
|
13. cabermoni |
m. Embull, conjunt de
coses desordenades o de mal resoldre. |
|
14. ruflet |
n. Soroll que fa l’aire
en ésser violentament expel·lit pel nas. |
|
15. emplastre |
o. Persona sense
activitat, sense energia, que més aviat fa nosa que no ajuda. |
|
16. nepotisme |
p. Favoritisme envers els parents. Han
acusat de nepotisme el president del tribunal. |
|
17. argúcia |
q. Argument fals formulat amb habilitat. |
|
18. abscés |
r. Acumulació de pus en
un teixit orgànic. |
|
19. esbotifarrar-se |
s. Una cosa, rebentar-se
per una pressió feta des de l’interior. |
|
20. plutòcrata |
t. Persona que té poder
o influència a causa de la seva riquesa. |
|
21. escarritx |
u. Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de
baix. |
|
22. subreptici -ícia |
v. Fet ocultament. |
|
23. occir |
w. Matar. |
|
24. propedèutic -a |
x. Que introdueix al
coneixement d’un art o d’una ciència. |
|
25. sororat |
y. Costum que obliga un
vidu a casar-se amb la germana de la seva muller difunta. |
|
26. diletant |
z. Persona que conrea un
art o una branca del coneixement sense una preparació seriosa, no
metòdicament, no per professió. |
Respostes
|
1: a |
2: |
3: |
4: |
5: |
6: |
7: |
8: |
9: |
10: |
11: |
12: |
13: |
|
14: |
15: |
16: |
17: |
18: r |
19: |
20: |
21: |
22: |
23: |
24: |
25: |
26: |
CADA
OVELLA AMB SA PARELLA
|
1. aliret |
a. colom i tórtora |
|
2. bel |
b. cucala |
|
3. bram |
c. gallina |
|
4. bramul |
d. gat i guatlla |
|
5. correnteig |
e. ase |
|
6. cucleig |
f. bou |
|
7. esbramec |
g. granota i gripau |
|
8. escataineig |
h. guatlla i perdiu |
|
9. esgarip |
i. lleó |
|
10. garrameu |
j. ocells nocturns |
|
11. gruny |
k. ocells petits |
|
12. mugit |
l. os |
|
13. parrupeig |
m. bestiar de llana i
cabrum |
|
14. piulet |
n. perdiu |
|
15. rauc |
o. pollet |
|
16. renill |
p. pollí |
|
17. rugit |
q. porc |
|
18. tit |
r. tord |
|
19. xau-xau |
s. cavall |
|
20. xeric |
t. vaca |
Respostes
|
1: p |
2: |
3: |
4: |
5: |
6: |
7: |
8: |
9: |
10: |
|
11: |
12: |
13: |
14: |
15: |
16: |
17: |
18: |
19: |
20: |
LA
FRASE DESFETA
1. les amb dormir gallines a anar: anar a dormir amb les gallines
2. mà i la tirar amagar pedra la: tirar la pedra i amagar la mà
3. no qui palla de
de la jove dorm treballa vell a: qui de jove no treballa de vell dorm a la palla
4. més que el viu piula el xiula que que: viu més el que piula que el que xiula
5. pot vi borratxa celler la i el dona al no ser: la dona borratxa i el vi al celler no pot ser
6. seny taula qui a
la i xiula canta té complit al llit no el: qui canta a la taula i xiula al llit no té el seny complit
7. cap cua que ser
d’ més lluç val arengada de: val més ser cap d’arengada que
8. esquella altres
amb uns estrella amb i neixen uns: uns neixen amb estrella i uns altres amb esquella
9. bon menjar té
després català tot de fred: tot bon català té fred després de menjar
10. ser mai però
imitada pot Igualada igualada: Igualada pot ser imitada però mai igualada
SER
O NO SER
1.
Són peixos o no són peixos? [15 sí,
10 no]
|
|
sí |
no |
|
ànec |
|
ü |
|
aranya |
ü |
|
|
ase |
ü |
|
|
canari |
ü |
|
|
cigonya |
|
ü |
|
dragó |
ü |
|
|
gall |
ü |
|
|
gat |
ü |
|
|
gos |
|
ü |
|
guineu |
ü |
|
|
tigre |
|
ü |
|
zebra |
|
ü |
|
ase
mossegaire |
ü |
|
|
cavall
marí |
ü |
|
|
conill
rosegaire |
|
ü |
|
esquirol
marí |
|
ü |
|
llop
de riu |
ü |
|
|
os
nedador |
|
ü |
|
ovella
marina |
|
ü |
|
peix
gat |
ü |
|
|
peix
lloro |
ü |
|
|
peix
porc |
ü |
|
|
peix
zebra |
|
ü |
|
porc
marí |
ü |
|
|
vaca
serrana |
ü |
|
2.
Són paraules reals o no ho són? [12 sí,
6 no]
|
|
sí |
no |
|
escanyabruixes |
|
ü |
|
escanyabruixots |
ü |
|
|
escanyabudells |
|
ü |
|
escanyacabres |
ü |
|
|
escanyacavalls |
ü |
|
|
escanyacolls |
|
ü |
|
escanyagats |
ü |
|
|
escanyagossos |
ü |
|
|
escanyallops |
ü |
|
|
escanyamarits |
ü |
|
|
escanyamullers |
ü |
|
|
escanyaocells |
|
ü |
|
escanyapedres |
|
ü |
|
escanyapits |
ü |
|
|
escanyapobres |
ü |
|
|
escanyapolls |
ü |
|
|
escanyasogres |
|
ü |
|
escanyavelles |
ü |
|
3.
Són sinònims de anar-se’n o no ho són?
[9 sí, 5 no]
|
|
sí |
no |
|
agafar
el portant |
ü |
|
|
agafar
els trastets |
ü |
|
|
aplegar |
|
ü |
|
envelar-li |
ü |
|
|
fer
salat |
|
ü |
|
fer
tec |
|
ü |
|
pirar |
ü |
|
|
prendre
el bobiot |
ü |
|
|
prendre
els tapins |
ü |
|
|
prendre
la matinada |
|
ü |
|
tocar
el pirandó |
ü |
|
|
tocar
l’ase |
|
ü |
|
tocar
pirandó |
ü |
|
|
tocar
soletes |
ü |
|
4.
Són sinònims de ensopegar o no ho són?
[7 sí, 5 no]
|
|
sí |
no |
|
empassegar |
ü |
|
|
encepegar |
ü |
|
|
ensapegar |
|
ü |
|
entrepassegar |
ü |
|
|
entrompassar |
|
ü |
|
entrompessar |
|
ü |
|
entropassar |
|
ü |
|
entropessar |
ü |
|
|
espuntegar |
ü |
|
|
travelar |
ü |
|
|
trompassar |
ü |
|
|
trompessar |
|
ü |
SER-HI
O NO SER-HI
Són
al diccionari normatiu o no hi són? [10 sí,
5 no]
|
|
sí |
no |
|
bussó |
ü |
|
|
caixabanc |
ü |
|
|
cena |
ü |
|
|
ferrari |
|
ü |
|
golfo |
ü |
|
|
indicció |
ü |
|
|
manga |
|
ü |
|
monyeca |
ü |
|
|
neura |
|
ü |
|
paloma |
ü |
|
|
passota |
|
ü |
|
patada |
|
ü |
|
pillar |
ü |
|
|
reprotxe |
ü |
|
|
ventana |
ü |
|
ENIGMES
1. Trobeu cinc noms de dona de cinc lletres que
s’escriguin igual que cinc noms comuns (excepte la majúscula inicial, esclar).
Clara, Estel, Maria, Marta, Paula
2. Trobeu una paraula que dugui accent i dièresi i
que no contingui cap i.
reüllós
3. Trobeu una paraula o una expressió que tingui dos significats oposats entre si (sense ironia o recursos semblants).
adés: en un temps passat molt pròxim al present / en un temps futur molt pròxim al present
4. Trobeu una paraula en català i una altra en
castellà que s’escriguin igual però que tinguin significats diferents. Feu el
mateix amb el francès, l’anglès, l’italià i l’alemany (en total, doncs, cal
trobar deu paraules: cinc en català i la resta en les altres llengües).
cama [castellà], sot [francès], home [anglès], burro [italià], claus [alemany, Klaus]
5. Moltes vegades, un nom de dona s’escriu igual que
el nom corresponent d’home afegint-hi una a
al final (per exemple: Ramon-Ramona, Antoni-Antònia). Trobeu un cas en què
tant el nom primitiu (sense a final)
com el nom resultant (afegint-hi una a
al final) siguin noms de dona.
Estel-Estela
6. Trobeu una paraula de com a mínim tres síl·labes
que contingui únicament la vocal a,
una altra que només contingui la e,
una altra que sols contingui la i,
una altra que només contingui la o i
finalment una altra que solament contingui la u.
amarar, esdevé, inquirir, ortodox, urubú
7. Hi ha parelles de paraules que s’escriuen igual
però que generalment es pronuncien diferent (per exemple: moc (del verb moure) i moc (‘mucositat’)). Trobeu tres
paraules en català que s’escriguin exactament igual i que cadascuna es
pronunciï d’una manera diferent (en català oriental).
poder (verb), poder (nom), poder (adverbi)
8. Trobeu dos substantius que tinguin el mateix
significat i que gràficament es distingeixin per un sol tret (una lletra, un
accent...).
esma-esme
9. Trobeu una frase on aparegui una paraula (o, més ben
dit, un element lingüístic delimitat a banda i banda per un espai en blanc) que
tingui dos apòstrofs.
Van haver d’emportar-s’ho amb una furgoneta més gran.
10. Trobeu una frase (amb sentit) en què totes les
paraules (com a mínim, cinc) comencin per la mateixa lletra.
Ta tia també té tarongers.
